Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

Després d'uns anys de presència només irregular als mitjans escrits, Francesc Pérez Moragón (Algemesí 1948) publicarà ací quinzenalment retrats literaris breus de persones que haja conegut, principalment valencianes. Gent coneguda per una o altra activitat, però també ocasionalment homes i dones que tinguen oficis sense relleu social. Hi combinarà dades sobre els retratats amb opinions i vivènces pròpies. Parlarà sobretot de persones vives, però hi haurà algun record d'amistats desaparegudes que haja tractat en alguna etapa d'una vida en què no li han faltat canvis d'escenari. 

Amb Artur Heras, entre les flames

Francesc Pérez Moragón

0

Sobre este blog

Després d'uns anys de presència només irregular als mitjans escrits, Francesc Pérez Moragón (Algemesí 1948) publicarà ací quinzenalment retrats literaris breus de persones que haja conegut, principalment valencianes. Gent coneguda per una o altra activitat, però també ocasionalment homes i dones que tinguen oficis sense relleu social. Hi combinarà dades sobre els retratats amb opinions i vivènces pròpies. Parlarà sobretot de persones vives, però hi haurà algun record d'amistats desaparegudes que haja tractat en alguna etapa d'una vida en què no li han faltat canvis d'escenari. 

Dissabte 29 de març, aprofitant que també estaven oberts de vesprada, visitàrem els llocs que ocupa la gran exposició d'Artur Heras Imatges que pensen, comissariada per Anacleto Ferrer, catedràtic d'Estètica de la Universitat de València i estret col·laborador i amic de l'artista. És a Xàtiva, a l'ermita de Sant Feliu, a l'Espai Cultural Sant Domènec, el Museu de Belles Arts i el Museu de l'Almodí. Ens feien de guies amabilíssims i molt instructius Antoni Martínez Revert i Paco Enguix, xativencs com Heras i molt coneixedors de la gran i la petita història de la seua ciutat, tan plena d'atractius i matisos. Josep Pla volgué prendre-la com a escenari d'una novel·la-reportatge sobre un conjunt d'aspectes significatius de la realitat valenciana, cap a mitjan dècada de 1960. S'hi avorrí probablement, no tingué informadors que alhora li feren de contertulis i abandonà en pocs dies escenari i projecte. Gran llàstima. Probablement, si hagués pogut conèixer Martínez Revert i Enguix, llavors massa joves, no se n'hauria anat. Passejar amb ells em feu pensar en el grup protagonista d'Els papers del Club Pickwick, que tanta companyia m'han fet en moltes vacances estivals.

L'exposició és un arxiu interpretat amb valentia i sense pal·liatius del crim a gran escala i pertot arreu. No és aquell “art degenerat”, no realista, que posava histèric a Hitler, sinó realisme crític. Punyent, dolorós, meditat i magistralment dut al llenç o al paper per un artista compromès amb al democràcia i les idees d'esquerra. El conjunt d'obres conforma un autèntic i ardu work in process, perquè des de la primera vegada que isqueren del taller per a ser vistes pel públic, Heras hi ha anat incorporant noves peces, elements que reforcen les ja existents, encara que siga una citació literària pintada al costat del llenç.

Sobre un pou inexhaurible d'iniquitats documentades, ha treballat Artur Heras aquesta exposició, que ja es pogué veure, abans que a Xàtiva —patrocinada per la Diputació de València i l'Ajuntament de la ciutat—, a Perpinyà, Bremen, Frankfurt am Main i València, on la Universitat de València publicà un magnífic llibre d'Artur Heras, Imatges que pensen, prologat per la rectora, María Vicenta Mestre, i la vicerectora, Esther Alba, amb aportacions d'Anacleto Ferrer, Vicente Sánchez-Biosca, Vicente Pla Vivas, Josep Salvador, Raquel Baixauli i Josep Monter. Les exposicions de Perpinyà i Alemanya tingueren el patrocini o la col·laboració, respectivament, del Centre d'Art Contemporani Àcentmètresducentredumonde i l'Instituto Cervantes.