Els governs autonòmics de la Comunitat Valenciana, les Balears i Catalunya s’alien per demanar un corredor segur per als cetacis a la Mediterrània. El Mare Nostrum acumula un 15% del trànsit marítim, que ha esdevingut una espècie convivent amb els cetacis i la fauna marina, i serà la mar que patisca més els efectes del canvi climàtic, segons els estudis en mà de les conselleries de Transició Ecològica.
Els tres executius autonòmics traslladaran la petició formal en la conferència sobre els oceans de les Nacions Unides, que se celebra a Lisboa els pròxims 29 i 30 de juny. El març passat es van reunir els responsables de medi ambient de Catalunya, les Balears i el País Valencià a Barcelona, amb el compromís d’abordar una proposta conjunta per a augmentar la protecció del corredor de cetacis i demanar que es rebaixe la velocitat dels vaixells per evitar la mortaldat. Les comunitats, que compten amb uns quants dels ports més importants d’Europa, reclamen més seguretat per a les espècies marines en un corredor ja protegit pel Govern central.
El departament que dirigeix Mireia Mollà en el Govern valencià treballa a organitzar una trobada prèvia que incorpore l’ONG Ocean Care, que ha traslladat la proposta als governs autonòmics. En l’anomenada Assemblea de la Mar es busca marcar polítiques transversals per a la Mediterrània, en previsió d’impacte del canvi climàtic, “per involucrar l’àmbit institucional i científic, però també la participació ciutadana en la defensa de la Mediterrània”.
El corredor de migració de cetacis de la Mediterrània es va declarar àrea marina protegida pel Consell de Ministres el 2018. L’àrea protegida té una superfície de 46.385 quilòmetres quadrats i compon un triangle entre la costa catalana i valenciana, i l’arxipèlag balear. Aquestes aigües, indica el Ministeri de Transició Ecològica, “presenten un gran valor ecològic i constitueixen un corredor de migració de cetacis d’importància vital per a la supervivència dels cetacis en la Mediterrània occidental”.
La reducció de velocitat dels vaixells es planteja com una manera de reduir els danys físics als cetacis, que afecten la seua supervivència i acaben encallats en la costa, però també pel seu impacte acústic. El soroll submarí afecta la diversitat d’espècies de cetacis i tortugues marines que usen la zona com a pas migratori cap a les seues zones de cria. La contaminació acústica submarina, recorda l’executiu, posa en risc la supervivència de les poblacions de fauna marina, especialment les dels cetacis, que a causa de la seua fisiologia especial depenen del so per al desenvolupament de la seua orientació espacial, alimentació, reproducció i cria.
Totes les espècies de cetacis i tortugues marines que utilitzen les aigües d’aquest corredor estan incloses en les llistes de protecció especial, i a més, el rorqual comú, el catxalot comú, el cap d’olla, el mular i el dofí comú i la tortuga careta són espècies incloses en la categoria de “vulnerables” dins del Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades.
El tercer argument que fa servir el Govern valencià per a demanar un límit de velocitat és el de la contaminació dels vaixells a través dels seus abocaments i de les llargues esperes en les zones de fondeig dels ports. Amb una velocitat més baixa, apunten, es facilitaria la descongestió en l’accés als grans ports i es reduirien els danys ambientals.
Tractament com a residus
Els cetacis encallats es tracten com a deixalles marines i, al marge del cost econòmic de transportar-los, ateses les grans dimensions, està el cost mediambiental. Els seus cadàvers, apunten investigadors de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, aporten aliment a les espècies carronyeres i nutrients als sediments i la biomassa. L’estudi, en què participa el catedràtic de l’Àrea d’Ecologia José Antonio Sánchez Zapata, sosté que l’enterrament, la incineració o el transport dels cadàvers de cetacis a abocadors per a eliminar-los comporta un cost econòmic i mediambiental, i recorda el patrimoni cultural que s’ha estructurat sobre l’encallada de les balenes.